Vés al contingut

La importància de reciclar l’alumini

by a 27 Juny 2011

L’Alumini és el tercer element més abundant de l’escorça terrestre, després de l’oxigen i el silici, el 8% del total. S’empra per a la construcció de materials ben diversos: electrodomèstics, paper de plata, safates, cassoles, vehicles, etc. Això s’explica gràcies a la seva presència ( a l’escorça) i les seves propietats: és lleuger, mal·leable, dúctil, molt resistent, no és magnètic, reflector, impermeable a l’aire, l’aigua i les olors. 

Però no tot el que comporta aquest material són avantatges, i és que la seva obtenció i producció té un cost energètic molt elevat i genera molta contaminació.

Tot comença amb l’extracció de la bauxita, el mineral que està format per un 20%- 30% d’alumini (i altres elements com silici i ferro), i es troba majoritàriament en les selves tropicals pròximes a l’equador. Per tant, comporta la seva destrucció; però no només queda destruït el jaciment de bauxita, s’han de construir vies d’accés perquè arribin els materials en els vehicles, que al seu torn també emeten gasos contaminants. A més, segons on estigui situat, també esdevé el desplaçament dels poblats que habiten el territori, generant així problemes demogràfics.

Durant el tractament de la bauxita, es duu a terme el procés de lixiviació perquè els components de l’alumini quedin dissolts, del qual resulta un residu anomenat fang vermell. Aquest fang és una mescla d’impureses sòlides i metàl·liques format per sílice, òxid de ferro (que li dóna aquest color), diòxid de titani i altres elements. El gran problema que esdevé és que al territori on és present, ja no creix la vegetació, ni tan sols es pot tornar a edificar. És un residu molt complicat d’eliminar, el que s’acaba fent és acumular-lo a dipòsits, que en molts casos no compleixen la normativa ecològica.

En el tractament per obtenir l’alumini es produeixen moltes emissions de gasos d’efecte hivernacle, de diòxid i monòxid de carboni (CO2; CO), fluor (F), òxid de sofre (SO2), i vapors de quitrà. També provoca aigües contaminades amb ferro, silici, òxid d’alumini i carbonis, que malmeten el medi aquàtic.

D’altra banda, tenim l’alumini secundari o reciclat, que conserva el cent per cent de les propietats que tenia l’alumini primari. Per produir-lo es necessita només entreun 3% – 5% de l’energia que emprada per obtenir l’altre. A més, redueix la contaminació atmosfèrica en un 95% i l’aquàtica en un 97%.

Amb aquestes xifres queda demostrat que reciclar l’alumini és una tasca molt important, reduiríem una quantitat important de contaminació i l’impacte mediambiental resultaria menys significant. És una manera fàcil de contribuir a la millora de l’estat de la Terra, i de fer un ús més responsable i sostenible dels materials. Aleshores, per què no el reciclem?

Laura Escarmena 

Laura Escarmena estudia a l’Institut Serrat i Bonastre de Barcelona. En el moment d’escriure aquesta entrada, ha acabat primer curs de batxillerat de ciències.
4 comentaris
  1. Laura Escarmena permalink

    Gràcies Gero… jajajajajaja

  2. Geromine Gonzalez permalink

    Molt be companya!

    Aviam si ens hi animem i en fem més!!

    Geromine Gonzalez

  3. Molt interessant i a tenir en compte,
    Jordi Prats

Escriu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: